La irrupció del comerç electrònic des de fa uns anys, els increments interanuals de dos dígits, el creixement accelerat durant la pandèmia i el fet que el mercat espanyol sigui encara poc madur, han posat el comerç electrònic en el punt de mira.
El model B2C ha modificat els models de distribució tradicional i ha afegit una nova etapa a la cadena de distribució. Tradicionalment era l’usuari qui recollia el producte en un establiment, mentre que el en el cas del comerç online, és l’establiment (físic o digital) qui fa arribar el producte al client final. És per aquest motiu que freqüentment es parla de la “milla extra”.
Els hàbits de consum, i en últim terme, els consumidors, juguen un paper fonamental en aquest procés, ja que són els que decideixen finalment els temps i els llocs d’entrega. En funció d’aquestes decisions sobre la immediatesa, la freqüència de les compres i l’elecció de la modalitat d’entrega, els lliuraments tindran un major o menor impacte en termes d’emissions, de mobilitat i d’ocupació de l’espai urbà. La conscienciació dels consumidors i els canvis en el seu comportament són aspectes clau per assolir una distribució del B2C més sostenible.
Barcelona 2018:
- 23M de compres online
- 86% lliuraments a domicili i oficines
Catalunya 2018-2020:
- Creixement B2C del +44,6% en dos anys
- Increment del 15% dels lliuraments a domicili
Barcelona ha estat un referent internacional des de fa almenys dos segles en termes de planificació urbana, començant amb l’aplicació de la quadrícula de Cerdà i consolidant-se com a ciutat moderna després dels èxits de les Exposicions Universals i els Jocs Olímpics.
Tanmateix, té encara reptes importants per resoldre com els alts nivells de contaminació i la contribució al canvi climàtic, la contaminació acústica, la sinistralitat, l’escassetat d’espai verds o l’efecte illa de calor.
Des de l’Administració es pretén donar resposta a aquests nous reptes a partir de diferents projectes amb l’objectiu de transformar la ciutat cap a un model d’espai públic saludable, més verd, més just i segur, i que afavoreixi les relacions socials i l’economia de proximitat.
Fruit d’aquesta voluntat, en els darrers anys s’ha implementat una política de dotació de nous usos en l’espai públic en detriment de l’estacionament en superfície i de l’espai ocupat pel vehicle privat.
Font: Ajuntament de Barcelona
Les zones d’estacionament regulat en superfície han crescut notablement des de la implantació de l’Àrea el 2005. S’ha ampliat el nombre de places destinades als residents i en conjunt s’ha reduït un 36% l’oferta de places a tota la ciutat. Tot i aquesta reducció, les places per a la càrrega i descàrrega (CiD) de mercaderies s’han reduït només un 8%, sent la tipologia que s’ha mantingut més estable en el període 2005-2018. A més, en els nous espais generats s’han habilitat finestres temporals per garantir l’activitat de la DUM.
Aquest nou model de ciutat també va de la mà d’un nou model de mobilitat. El Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2024 (PMU), preveu dur a terme un seguit de mesures per tal de potenciar la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic en detriment de la mobilitat en vehicle privat, que preveu una reducció del 25% de la seva quota modal.
En termes de DUM el Pla preveu millores en la infraestructura i la regulació per tal de gestionar-la de forma més sostenible i integrada en el territori.
