La Distribució Urbana de Mercaderies (DUM) és l'activitat relacionada amb l'entrega i recollida de mercaderies a la ciutat, així com altres serveis. Inclou transport, manipulació, emmagatzematge, gestió de residus i serveis a domicili.

El sector logístic és responsable de portar les mercaderies a la ciutat totes les activitats relacionades amb la seva distribució dins de la ciutat són considerades DUM.

La DUM és crucial per al desenvolupament econòmic de la ciutat, cobrint necessitats bàsiques com l'alimentació i la salut. A més, proporciona milers de llocs de treball.

A Barcelona, un important node logístics del Mediterrani i del sud d’Europa, el sector logístic genera aproximadament uns 50.000 llocs de treball i contribueix amb aproximadament un 12,7 % del PIB. No obstant això, cal destacar que encara és un sector fortament masculinitzat, amb aproximadament un 80 % de treballadors homes a la província de Barcelona.

Per comprendre el funcionament de la DUM a la ciutat, s'ha classificat ad hoc que divideix aquesta activitat en tres models. Cada un dels models té unes característiques concretes en relació al tipus de mercaderia, dinàmica territorial, temps de lliurament i freqüència d'entrega, entre altres aspectes clau per a la distribució urbana de mercaderies.
Aquesta conceptualització és el resultat d’una anàlisi exhaustiva i constitueix un pas fonamental en la caracterització de l'activitat a la ciutat.

• El B2B (Business to Business), o la distribució als establiments, és el model de la DUM més conegut i més estudiat. Abasteix diferents tipus d'establiments de la ciutat, que inclou sectors i activitats molt diverses com ara els hotels i la restauració, les botigues d'alimentació, les grans cadenes del sector tèxtil o els centres educatius i sanitaris.

 

• El B2C (Business to Consumer), o la distribució al client final, és el model que engloba el comerç electrònic. A diferència del B2B, en aquest són els comerços els que fan arribar els productes al client, en lloc de ser el client qui es desplaça a l'establiment. Aquest model afegeix una nova etapa a la cadena de distribució coneguda com a «última milla».

 

• La DUS (distribució urbana de serveis) és el model que engloba les activitats de prestació de serveis que, de forma complementària, inclouen el transport de mercaderies. Incorpora serveis com ara la recollida de residus, les mudances, la construcció i la rehabilitació d'edificis i l'assistència tècnica, entre altres. Tot i que fins ara no s'ha tingut massa en compte, s'identifica com una part important de la DUM.

La DUM és un fenomen urbà complex amb diverses cadenes de subministrament per a cada model i establiment, globalitzades però amb poca informació detallada. Un objectiu principal ha estat obtenir dades per a una millor comprensió i posterior presa de decisions. La DUM és un sector privat i la col·laboració entre l'Administració i actors privats és essencial per millorar-ne l'eficiència i reduir les externalitats. A continuació es presenten diversos actors implicats en una taula, encara que aquesta no és exhaustiva ni completa.

La DUM és una activitat essencial per al funcionament de la vida urbana, donant suport a una àmplia gamma d'activitats i serveis a la ciutat. Aquesta distribució és crucial per a l'abastiment de serveis bàsics, l'economia urbana i el metabolisme urbà.

Tot i això, també genera impactes negatius com emissions, soroll i problemes de seguretat i ocupació de l'espai públic que li donen condició de NIMBY (Not In My Back Yard) que li otorguen una visió negativa per part de la població.

• Mobilitat associada a furgonetes i camions: 23% de la mobilitat privada en “Vehicle privat”.
• Emissions derivades de la mobilitat de furgonetes i camions: 29% de PM10 i 33% de NOx. 
• Soroll: Vehicles més pesants i amb més contribució al soroll.
• Sinistralitat: 1.646 sinistres a la ciutat amb implicació de furgonetes i camions (3 víctimes mortals, 23 ferits greus i 1.833 ferits lleus el 2019)
• Ús irregular de la infraestructura de càrrega i descàrrega: 150.000 denúncies anuals a l’Àrea DUM
• Indisciplina i ocupació informal de l’espai públic.

El comerç electrònic ha experimentat un gran creixement en els últims anys, especialment durant la pandèmia. Aquesta transformació ha modificat els models de distribució tradicionals, afegint una nova etapa a la cadena de distribució, coneguda com la "milla extra".

Els hàbits de consum dels clients són crucials en aquest procés, ja que influeixen en l'impacte ambiental i l'ocupació de l'espai urbà. Per assolir una distribució més sostenible en el model B2C, és essencial la conscienciació dels consumidors i els canvis en el seu comportament.

Barcelona 2018:

• 23M de compres online
• 86% lliuraments a domicili i oficines

Catalunya 2018-2020:

• +44,6 % del B2C
• +15 % dels lliuraments a domicili

Barcelona ha estat un referent internacional en planificació urbana durant dos segles, amb la quadrícula de Cerdà i les Exposicions Universals i Jocs Olímpics consolidant-la com a ciutat moderna.

Malgrat això, encara té reptes importants per resoldre com la contaminació, el canvi climàtic, la contaminació acústica, la seguretat viària, l'escassetat d'espais verds o l'efecte illa de calor.

L'Administració està abordant aquests reptes amb projectes per transformar la ciutat cap a un espai públic més saludable, verd, just i segur, promovent les relacions socials i l'economia local. Això ha inclòs polítiques que prioritzen nous usos de l'espai públic en detriment de l'estacionament en superfície i el vehicle privat.

Font: Ajuntament de Barcelona

Les zones d'estacionament regulat en superfície han augmentat des de la implantació de l’Àrea el 2005 ampliant aquelles destinades als residents, però l'oferta total de places s'ha reduït en un 36 % (2005 - 2018). Les places per a càrrega i descàrrega de mercaderies només s'han reduït en un 8 %, i s'han creat espais amb finestres temporals per a la DUM.

El Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2024 té com a objectiu promoure la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic, amb una reducció del 25 % del vehicle privat. També preveu millores per a una DUM més sostenible i integrada al territori.

L'Estratègia municipal de la Distribució Urbana de Mercaderies Horitzó 2030 és una estratègia de ciutat que té com a objectiu donar resposta als reptes actuals referents a la distribució urbana de mercaderies i proporcionar un full de ruta per als pròxims anys.

L'Estratègia s'estructura en base a tres grans plantejaments programàtics, cadascun associat a un dels tres models de DUM:

1. Facilitar la distribució de mercaderies al comerç, a les empreses i a la resta d'establiments (model B2B) de manera eficient, ordenada, sostenible i segura.

2. Ordenar les noves formes de distribució als usuaris finals (model B2C), afavorint una mobilitat activa i sostenible.

3. Incorporar la distribució associada als serveis (model DUS), amb les seves especificitats, a la governança de la DUM.

Els plantejaments programàtics sintetitzen els tres compromisos principals en matèria de DUM que l’Ajuntament té previst dur a terme en els pròxims anys i són l'eix vertebrador dels objectius clau que l'EDUM pretén assolir. Aquests objectius són:

1. Flexibilitzar l'oferta i millorar la gestió de l'estacionament en via pública

   Incrementar un 20 % l'oferta d'hores de càrrega i descàrrega en espais regulats i treballar per reequilibrar la demanda.

2. Permetre i potenciar l'aparició d'espais fora de la via pública

   Assolir un 33 % dels lliuraments a domicili i oficines a través de Centres de Distribució Urbana de Mercaderies (CDUMs).

   Assolir un 40 % de les compres online lliurades en punts de recollida.

3. Potenciar l'ambientalització de flotes DUM

   Reduir un 50 % les emissions lligades a la distribució urbana de mercaderies.

4. Promoure la ciclologística i solucions logístiques ambientalment més eficients

   Multiplicar per deu els vehicles de ciclologística fins a superar els 800.

   Assolir 500 punts de DUM nocturna.

   Disposar d'un servei de mercaderies DUM amb modes ferroviaris amb capacitat per a 62.000 tones anuals.

   Establir com a mínim una plataforma de mutualització de capacitat de càrrega (load pooling).

5. Avançar cap a la “Visió 0 accidents” en la sinistralitat relacionada amb la DUM

   Avançar cap a la xifra de zero víctimes mortals i zero ferits greus.

6. Optimitzar l'ús de les àrees DUM i minimitzar la indisciplina en la DUM per facilitar la compatibilitat de l'activitat amb la vida quotidiana

   Assolir un 60 % de reducció de la indisciplina associada a la DUM.

7. Garantir i potenciar l'existència de sòl logístic a escala metropolitana

   Mantenir les 4.800 ha actuals de sòl industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona.

8. Avançar en la homogeneïtzació normativa i de gestió de la DUM a escala metropolitana

   Arribar a estendre l'SPRO al 75 % dels municipis metropolitans.

9. Establir un espai de generació de coneixement, participació i governança de la DUM amb els agents implicats

   Creació de l'Oficina DUM com a punt focal d'interlocució amb els sectors implicats.

   Celebrar mínim una reunió anual dels grups de treball DUM per al seguiment de l'Estratègia.

   Creació d’un Observatori de la DUM a nivell municipal (DUM Data Center)

10. Fer de Barcelona un pol de tecnologies i solucions innovadores per la DUM

    Acompanyar les empreses i els centres de recerca que ofereixen solucions innovadores per a la DUM en la ciutat.

Podeu consultar els indicadors clau per a aquestes propostes aquí.

Les propostes per a la millora de la Distribució Urbana de Mercaderies (DUM) es presenten en 4 blocs:

1. Desplegament de la infraestructura necessària
2. Desenvolupament d'instruments de gestió
3. Estratègies de comunicació, coneixement i innovació
4. Promoció d’una col·laboració publicoprivada en diferents espais de governança

Algunes propostes ja estan en procés d'implementació, mentre que d'altres es troben en una fase inicial.

Aquestes propostes d'actuació van ser presentades als actors en una sessió final conjunta on es va obrir un torn per valorar-les de l'1 (baixa prioritat) al 5 (màxima prioritat).

Van obtenir una puntuació mitjana de 3,7 sobre 5, valor que valida el catàleg de propostes de l'Estratègia i en reforça la seva coherència i assertivitat davant el complex món de la DUM. La puntuació de cadascuna de les propostes, a més, proporciona també un ordre de priorització de referència.

L'EDUM ha estat impulsada per part de l'Ajuntament de Barcelona, on s'ha constituït un Grup impulsor liderat per la Gerència de Mobilitat i Infraestructures i coordinat per la Gerència Municipal, que ha comptat amb la implicació de Barcelona de Serveis Municipals (B:SM) i Barcelona Regional (BR).

La definició de l'Estratègia ha comptat també amb la participació d'altres actors públics i a partir d'aquest impuls des de les esferes públiques, s'han desplegat espais de treball en els quals els diferents actors del sector privat, així com representants d'associacions ciutadanes i sindicals, han aportat els seus punts de vista i han participat en la definició de l'EDUM i de les futures línies d'acció a desenvolupar.

Així doncs, per començar a treballar plegats en la definició d’una estratègia compartida per a la DUM, l’Ajuntament de Barcelona en cooperació amb les associacions econòmiques i empresarials més representatives així com les organitzacions sindicals signen el següent pacte per definir accions concretes per assolir un model de DUM més eficient, sostenible i segur a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Els principis que inspiren el Pacte per una nova distribució urbana de mercaderies a Barcelona són la salut, la qualitat de vida i la millora de l’eficiència de l’activitat, la sostenibilitat i la qualitat ambiental de l’entorn i la col·laboració público-privada, la competitivitat, la productivitat i la corresponsabilitat social i ambiental corporatives dels sotasignats.